Des de que el
president de la Comissió d'Economia i Política Financera de la patronal
CEOE, José Luis Feito, va declarar allò de que "és inconcebible que els aturats cobrin l'atur si han rebut una
oferta de trebal, ni que sigui a Lapònia", ha augmentat l'interès per aquesta zona geogràfica del nostre planeta.
Per a més informació: Lapònia a la Wikipèdia
Una bona part de Lapònia està situada dins de Finlàndia. Doncs bé, al contrari de les polítiques que s'estan imposant a l'estat espanyol, allà també han fet una reforma laboral, que, per resumir-ho, augmenta la protecció dels treballadors. Podeu veure l'article sencer al següent enllaç: Reforma Laboral a Finlàndia
Sí, ja sé que són realitats diferents, però som els treballadors i treballadores els que hem provocat la crisi? L'hem de pagar nosaltres? Hem de renunciar als drets conquerits durant tants anys? Hem de renunciar, com si res, a l'anomenat Estat del benestar?
I mentrestant, a Islàndia ....
Bon dia Benet,
ResponEliminaben diferent al que ens trobem per les nostres contrades.
Ahir mirant el programa de TV3, valor afegit, es feia una comparativa de l´acomiadament, abans i després de la reforma i la conclusió era que s'abaixaven els costos en una cinquena part.
http://www.tv3.cat/valorafegit
El que sembla és que la tant famosa competitivitat amb els altres països es farà amb una devaluació interna. La reforma laboral, posa les condicions per fer net i després permetrà a les empreses contractar al sou que elles creguin convenient (que serà el sou de competitivitat i molt probablement un 30% o un 40% més baix que el que es cobrava ara).
Obviament tot això és possible per què estem globalitzats i en una petita part, també és culpa dels treballadors quan hem actuat com a consumidors.
Malgrat tot, això es sustenta per què el petroli és relativament barat. El dia que el petroli sigui més escàs toc canviarà. Tinc un amic que sempre que el veig em diu que estem vivint en un moment de pre-crisis provocat per què ens adaptem a un món sense petroli. Només cal pensar els drets que tenien els nostres avis i àvies quan no hi havia petroli.
Molt i molt preocupant. No sé si m'he desviat del tema però em sembla que malgrat tot el que es digui o es faci, com diu aquell: "Acabarem passant per l´aro".
Salutacions,
David
Hola, David,
ResponEliminaSóc conscient que es tracta de fer una devaluació interna, també que al final potser sí que "passarem per l'aro". Però, com bé dius "una petita part", no tots els treballdors i treballadores hem actuat malament con a consumidors, ni hem anat a buscar el diner fàcil, ni ens hem endeutat per sobre de les nnostres possibilitats, potser alguns i només alguns, han acceptat, per exemple, hipoteques al 110%, però fins i tot, en aquests casos, la responsabilitat també la comparteixen les entitats financers que s'han aprofitat dels clients (ja no parlo de les participacions preferents).
Per cert, la teoria del teu amic em sóna a teoria conspirativa, que no descarto que sigui veritat. I si fós veritat, estem en mans d'una colla de ....
Ens van vendre que volien refundar el capitalisme ... Doncs ens podíem quedar com estàvem ... Potser sí que caldrà anar a Lapònia, concretament a Finlàndia. No em faria res pagar més impostos a canvi dels serveis que allà tenen.
Tinc la ideologia que tinc i aquesta inclou rebelar-se contra el retorn al passat i a la pèrdua de drets, socials i laborals, en la mesura en la que personalment pugui fer alguna aportació.
Per què no "toquen" les grans fortunes, les SICAV (abans competència de l'Agència Tributària i ara de la CNMV), el frau fiscal, la nul·la contribució fiscal de determinats estaments (l'esglèsia, per exemple, a la que a més se li dóna una quantitat anual esperpèntica)...
I a sobre a Catalunya ens espolien!
Bé, poso el fre.
Salutacions,
Benet
Hola Benet, ara només un comentari. Veig que continuo tenint l´hora de la meva entrada malament. No sé que pot ésser.
ResponEliminaDesprés continuo.
Salutacions,
David
Hola Benet, torno per aquí! La veritat estic amb Tú amb el que dius. Les mesures que s'apliquen només recauen sobre les costelles dels més febles ara.M'agradaria impregnar-me totalment del que dius i pensar que les coses canviaran però alguna cosa dintre meu diu que per molt que fem, les coses no canviaran. Malgrat tos, suposo que no hem de perdre l´esperança.
ResponEliminaA veure com acaba tot,
Salutacions,
David